V Part
Després d’un any, d’un any sense parlar, sense veure’ns , se’n recordaria
de mi?
Una sorpresa m’esperava quan vaig arribar a la casa o més ben dit “solar
abandonat”. Així de clar. Primer no vaig entendre res, em vaig posar molt
furiós, però després vam preguntar a una senyora que passava en aquell instant
i, ens va dir que, feia uns tres mesos havien enderrocat la casa de la família
de la Julie. Per què? Em preguntava tota l’estona. Ens vam quedar una estona
contemplant el solar buit i fred.
Mentrestant, els meus pares no sabien
que fer. El que tenien clar és que ens quedaríem aquí dues setmanes, que és el
que tenien planejat. Així, el temps que estiguéssim aquí, podria buscar a la
Julie, si és que estava aquí encara.
Va començar la recerca de la Julie aquella mateixa tarda. Primer de tot
vaig agafar una foto d’ella i jo, de l’any passat i la vaig començar a
ensenyar, pel seu barri, on vivia abans ella.
Un parell de persones ho sabien però no m’ho van voler dir. Havia passat
alguna cosa estranya? En aquell moment em vaig en recordar de que el seu pare
treballava en una empresa d’automòbils a la ciutat, i m’hi vaig acostar a
preguntar que havia passat. El seu jefe, em va rebre educadament i em va fer
sentar-me al seu despatx. Tot seguit, el
director, va començar a parlar:
-Aquests últims mesos han sigut molt durs per la família Adams, abans del
Nadal, van fer fora a la mare de la Julie. Van passar una època de crisis,
perquè aquí a l’empresa va abaixar molt el rendiment i clar els sous van
abaixar prou perquè anessin amb l’aigua al coll. Després tenien que pagar la
universitat de la Julie. Moltes despeses per només un sou. Així que van estar
dos mesos sense pagar la hipoteca. Què va passar? Doncs que com que no pagaven,
doncs van enderrocar la casa.
Després de varis segons de silenci, vaig preguntar-li si sabia on havien
anat o a on estaven. Ell no em va saber dir exactament el que havien fet. Només
em va dir que sabien mudat i ho havien deixat tot el que tenien aquí. Però no
em va dir exactament a on.
Així que vaig decidir anar a parlar amb la germana de la Julie, que
treballava a la facultat de medicina i vivia amb la seva parella al costat de
la platja. Vaig arribar al vespre abans de que tanquessin. La vaig veure en el
seu despatx, corregint exàmens. Vaig picar a la porta i vaig entrar. Li vaig
estar explicant tot el que va passar l’estiu passat amb la Julie. Ella ja em
coneixia de vista, perquè ella també va anar de vacances amb la seva família.
Quan vaig acabar, ella em va explicar que havia passat amb la seva família,
perquè em volia ajudar. Va començar dient-me que la Julie encara estava
enamorada de tu, però no podia enviar-te cartes perquè me mare no li deixava,
no aprovava la vostra relació. Em va dir que, m’estimava molt i que mai
m’oblidaria.
Mai vaig perdre la esperança de que mai m’oblidaria. La seva germana em va
dir que es van mudar a una altra ciutat per provar sort, i començar de zero.
Però jo volia saber a quina ciutat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada