L'impossible és possible Epíleg

Epíleg

Mai hauria pogut imaginar, que un amor d’estiu en que la majoria fracassen, acabes d’allò més bé.  I a més que fos un amor de veritat, en que sincerament estàs enamorat de debò, i que no es troba cada dia!

Amb els anys ens vam anar a viure a Florida, els dos sols, i així la Julie poder fer i acabar la carrera de periodisme.

Els pares d’ella no els hi va agradar molt això de la nostra relació, però ho tenien que acceptar per la força, perquè ara la Julie ja era major d’edat i podia fer el que volgués. A més ara la seva mare no podia res de la classe social, perquè ells ja no tenien els diners que tenien abans.

En canvi, els meus pares ho van entendre i acceptar des de bon principi, perquè van veure que la Julie i jo teníem futur. Efectivament.

Deia convençut a la Julie:

-Tu ets la meva llum, la meva vida i el que necessito i el que he necessitat sempre. T’estimo!

“Crazy little thing called love, Love me today don’t leave me tomorrow, you say it’s too late to make it, but is it too late to try?”

Fi!